«La Vanguardia», 29 nov. 2015

(eng) Threads and changes in light

Although they are presently sharing an exhibition in N2 Gallery, Aurèlia Muñoz (1926-2011) and Nei Albertí (1975) are two artists who never met. Nevertheless, both sculptors, from distant generations, have some points in common, and that is why the dialogue suggested by this Barcelona gallery is entirely proper. They both use unusual materials for sculpture, which allow them to compose weaves and fabrics. Aurèlia Muñoz’s macramé and linen threads have a natural look not without strings with its raw material. They are works from the seventies. Nei Albertí’s weaves are drawings in the space made with threads and other more advanced technologies with an artificial look: projections of changing light and methacrylate boxes almost working as mock-ups of an imaginary room. Albertí’s sculptures resemble mock-ups of possible big installations, in line with Gego’s sculptures, for instance, but with elements not present in the work of this excellent Venezuelan sculptor of German origin: changes in colour through light projections. These are gradual changes; hypnotic, cyclic, fast enough to catch the observer’s attention. When they perform on red threads, for instance, they cause a strangeness effect in the moments where the blue light make the threads, that some seconds before were red, seem colourless.

by Juan Bufill.

(esp) Hilos y cambio de luz

Aunque ahora exponen juntos en la galeria N2, Aurèlia Muñoz (1926-2011) y Nei Albertí (1975) son dos artistas que no llegaron a conocerse nunca. Sin embargo, estos dos escultores de generaciones distantes tienen puntos en común y por ello el diálogo que propone esta galería Barcelonesa es un acierto.
Ambos emplean unos materiales inusuales en la escultura, que permiten componer tramas y tejidos. El macramé y los hilos de Aurèlia Muñoz mantienen un aspecto natural no desligado de su materia prima. Son obras de los años 70 del siglo pasado. Las tramas de Nei Albertí son dibujos en el espacio realizados con hilos y otros medios más modernos y de aspecto artificial: proyecciones de luz cambiante y cajas de metacrilato que funcionan casi como una maqueta de una habitación imaginaria.
Las esculturas de Albertí parecen maquetas de posibles grandes instalaciones en la línea de las esculturas de Gego, por ejemplo, pero con elementos que no se daban en la obra de esta excelente escultora venezolana de origen alemán: los cambios de color mediante proyecciones de luz. Son cambios graduales, hipnóticos, cíclicos, suficientemente rápidos para atrapar la atención del contemplador.Cuando actúan sobre hilos rojos, por ejemplo, se crea un efecto de extrañeza en los momentos en que la luz azul hace que los hilos que se veían rojos unos segundos antes parezcan ser incoloros.

por Juan Bufill.

(cat) Fils i canvi de llum

Tot i que ara exposen junts a la galeria N2, Aurèlia Muñoz(1926-2011)i Nei Albertí (1975) són dos artistes que no es van arribar a conèixer. Tot i això, aquests dos escultors de generacions distants tenen punts en comú, i per això el diàleg que proposa aquesta galeria barcelonina és un encert. Tots dos fan servir uns materials inusuals en l’escultura, que permeten compondre trames i teixits. El macramé i els fils de lli d’Aurèlia Muñoz tenen un aspecte natural no deslligat de la seva matèria primera. Són obres dels anys setanta del segle passat. Les trames de Nei Albertí són dibuixos a l’espai realitzats amb fils i altres mitjans més moderns i d’aspecte artificial: projeccions de llum canviant i caixes de metacrilat que funcionen gairebé com una maqueta d’una habitació imaginària. Les escultures d’Albertí semblen maquetes de possibles grans instal·lacions, en la línia de les escultures de Gego, per exemple, però amb elements que no es donaven en l’obra d’aquesta excel·lent escultora veneçolana d’origen alemany: els canvis de color mitjançant projeccions de llum. Són canvis graduals, hipnòtics, cíclics, prou ràpids per atrapar l’atenció del contemplador. Quan actuen sobre fils vermells, per exemple, es crea un efecte d’estranyesa en els moments en què la llum blava fa que els fils que es veien vermells uns segons abans semblin incolors.

per Juan Bufill.